El sòl, una víctima silenciosa dels incendis forestals
En els focs que arrasen milers d’hectàrees cada any existeix un damnificat al qual ningú para esment però les conseqüències ecològiques del qual són molt greus: el sòl.
L’estiu i les seves altes temperatures són les condicions ideals per a la propagació d’incendis i per això en aquesta època veiem cremar terrenys cada any. Dels més recents, destaca el de Tarragona, que va arrasar unes 6.000 hectàrees de superfície forestal. 
El foc pot tenir una infinitat de conseqüències, entre elles, les més preocupants són les humanes, ja que és un perill per a la salut i la vida de les persones que es trobin en la zona incendiada o habitin prop d’ella. També ho és per als animals i la vegetació i pot provocar grans danys materials. Però hi ha una conseqüència important que la gran majoria passa per alt: el sòl. L’erosió després dels incendis forestals provoca una pèrdua de sòl que suposa el mal ecològic més greu, ja que que es tracta de la font de nutrients de la vegetació i la fauna. A més, la recuperació d’aquest recurs natural és molt lenta.
Una de les conseqüències que tenen els incendis forestals per al sòl és l’erosió, que en els terrenys incendiats apareix fonamentalment amb les primeres pluges. La impermeabilitat de la superfície es multiplica pel fet que l’arrossegament de cendres i altres partícules deforma l’estructura superficial del sòl, compactant-lo i obstruint la seva porositat. Aquestes condicions tenen un elevat potencial erosiu.
L’erosió més greu és la química, que fa que el sòl perdi els seus nutrients i minvament la seva fertilitat. Malgrat que després dels incendis la matèria orgànica es mineralitza i nodreix el sòl, aquest fenomen dura molt poc i aquests nutrients es perden ràpidament.
La realitat és que la majoria dels elements nutritius es perden en l’atmosfera pel fet que la combustió els transforma en volàtils i uns altres es perden dissolts en les aigües corrents, per tant, el sòl perd fertilitat.
L’acció de la calor també suposa la mort de molts organismes, la qual cosa suposa una disminució de l’activitat de l’activitat biològica del sòl i, per tant, una afectació negativa als cicles biogeoquímics de molts elements que depenen de la biota del sòl.
A més de totes les conseqüències directes al sòl que tenen els incendis que hem comentat, cal afegir que també provoca l’alteració dels recursos hídrics, afavorint inundacions i induint la contaminació de l’aigua.
En definitiva, l’acció del foc pot suposar conseqüències molt greus i, en alguns casos, irreversibles per a un recurs natural fonamental com és el sòl. Per això, és important protegir-ho i actuar degudament en la rehabilitació de les zones cremades.