Sin categoría

La contaminació de les aigües subterrànies, un problema per a Espanya

  • Cada any, 800.000 tones de nitrogen acaben en el medi natural i existeix un expedient sancionador europeu des de 2018

  • Segons un informe de la Dirección General del Agua, prop de la meitat dels aqüífers afectats no podran recuperar-se dins del límit marcat per la legislació europea

La Directiva Europea 2000/60/CE estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i suposa un repte, tant per a Espanya com per a la resta de països de la UE, per l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua en el termini marcat. Centrant-nos en les aigües subterrànies, a Espanya la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació difusa per nitrats són els principals obstacles a superar. De fet, la majoria dels esborranys dels plans hidrològics de conca per al període 2022-2027 publicats —i que actualment es troben en fase d’exposició pública—, focalitzen les seves actuacions i esforços en les aigües subterrànies en la problemàtica de la contaminació per nitrats.

I és que, segons l’informe de seguiment de la contaminació per nitrats de desembre de 2020 redactat per la Direcció General de l’Aigua, dels 1.235 punts detectats amb excés de nitrats per l’ús de fertilitzants o l’abocament de dejeccions ramaderes—que són un 28% de la xarxa de control—, es calcula que, solament, 693 aconseguiran un bon estat abans del 2027, data límit atorgada per la normativa europea específica per a la contaminació per nitrats i transposada a Espanya a través del RD 261/1996. Altres 45 punts podrien aconseguir el bon estat abans de l’any 2039, però altres 480 punts no tenen una data de pronòstic per a solucionar l’excés de nitrats.

Aquesta situació li ha suposat a Espanya un expedient sancionador, però el repte principal és aconseguir revertir-la. La contaminació procedeix de les explotacions agràries i ramaderes i afecta de manera generalitzada a nombroses masses d’aigua subterrània en grans superfícies d’afectació, la qual cosa dificulta la seva descontaminació, ja que no existeixen focus puntuals sobre els quals actuar directament. Des de 2012, Espanya aboca una mitjana de 800.000 tones a l’any de nitrogen al mitjà i, malgrat els plans d’actuació per a reduir-les, la perspectiva no és bona, ja que en el seu moment es va considerar que la rebaixa d’excedents havia de ser d’un 25% i s’ha demostrat que es queda tala.

Les solucions globals passen, exclusivament, per l’establiment de xarxes de control per a poder monitorar detalladament l’evolució de la contaminació i, sobretot, la implantació de pràctiques agràries i ramaderes que limitin l’ús excessiu de fertilitzants i la disposició inadequada de les dejeccions ramaderes. En emplaçaments focalitzats es pot plantejar la utilització de mètodes de biorremediació per a reduir les concentracions de nitrats, a fi de limitar l’afecció d’una possible contaminació en pous de proveïment d’aigua potable o bé, plantejar tècniques i tractaments específics per a rebaixar la concentració de nitrats en aigües ja captades i que vagin a ser injectades en xarxes de proveïment.
És en aquesta mena d’actuacions focalitzades per a millorar la qualitat de l’aigua subterrània on, des d’ESOLVE, podem aportar la nostra experiència. El coneixement que tenim en les tècniques de biorremediació i en els processos de tractament d’aigua ens permeten afrontar aquest tipus de reptes amb la seguretat més gran possible.
En definitiva, es tracta d’un problema de gran abast i difícil solució que ha posat a Espanya en el punt de mira de la Comissió Europea. Els usuaris, administracions i empreses especialitzades hem de posar tot de la nostra part per a superar aquesta complexa situació.