Les aigües subterrànies, element clau davant el canvi climàtic
L’escalfament global influeix de manera negativa en la quantitat i la qualitat de la disponibilitat hídrica
Cada vegada plou pitjor i és conseqüència del canvi climàtic. A més d’un increment de les temperatures, en els últims anys s’està observant un augment de la irregularitat en el règim de precipitacions com a efecte de l’escalfament global. L’augment en la recurrència i intensitat dels fenòmens extrems, inundacions i sequeres, genera un impacte negatiu molt important en l’oferta i demanda d’aigua.
Aquesta irregularitat en el règim de precipitacions impacta de manera especial en les aigües subterrànies. La capacitat de recàrrega dels aqüífers es veu reduïda per dos aspectes principals, d’una banda, la mateixa disminució del règim ordinari de precipitacions, que difícilment es compensa per la recàrrega amb els episodis de precipitacions torrencials. D’altra banda, l’increment de l’evapotranspiració, el fenomen que uneix l’evaporació i la transpiració de les plantes i que redueix la capacitat d’infiltració d’aigua en el sòl. Per tant, s’espera que la disponibilitat d’aigua subterrània vagi disminuint a mesura que s’intensifiqui l’escalfament global.
L’augment de temperatura de la terra provoca també un augment de la demanda d’aigua, especialment en el sector agrícola per efecte d’una major evapotranspiració.
S’ha de tenir en compte que el canvi climàtic no només afecta els aspectes quantitatius de les aigües subterrànies, sinó que es poden donar casos de pèrdua de qualitat de l’aigua en els aqüífers. L’exemple més visible és la salinització dels aqüífers costaners, que es produeix per una intrusió marina afavorida per la disminució dels nivells piezomètrics i per un major aprofitament de les aigües subterrànies.
Espanya és el cinquè país del món en nombre de grans preses, però és en els episodis de dèficit hídric quan es recorre a l’aprofitament de les aigües subterrànies, d’aquí la tendència a qualificar a les aigües subterrànies de recurs estratègic. Però els escenaris de canvi climàtic obliguen a començar a tractar a aquests recursos estratègics gairebé com a ordinaris. És necessari, per tant, enfortir les eines de gestió integrada, analitzant la disponibilitat de cadascuna de les fonts d’aigua (superficial, subterrània, regenerada, dessalada) i plantejant el mix d’aigua a cada moment i lloc sota un concepte de resiliència i minimització del risc. I per a això estem obligats a incrementar el nostre coneixement de les aigües subterrànies i del seu comportament davant situacions extraordinàries.
Saber com es comporta cadascuna de les masses d’aigua subterrànies, quin volum poden aportar al sistema hídric de manera sostenible, a quina pressió es veuen sotmeses actualment i en el futur i com pot impactar el canvi climàtic en els aqüífers és un deure a què hem de fer front de manera immediata. Per a adquirir aquest coneixement i implantar les eines de gestió necessàries s’han d’invertir recursos i mitjans, en cas contrari, ens trobarem davant situacions en les quals les aigües subterrànies no puguin ser tractades ni tan sols com un recurs estratègic.
El departament d’Hidrogeologia i Recursos Hídrics d’ESOLVE té un ampli coneixement sobre el comportament de les aigües subterrànies i és expert tant en l’estudi com en la gestió d’aquest recurs.